Orígens llenguatges de marques

Tradicionalment, en l'època de la impremta, els manuscrits d'autor
incloïen instruccions que indicaven el tipus de lletra, l'estil i la mida
amb que havia de ser representat el text, etc ...

A aquestes indicacions se'ls cridava marques, i existia un bon nombre de
elles conegudes i manejades informalment pels tipògrafs

Amb la introducció de les ordinadors, i sobretot de la web, es va traslladar aquest concepte al món de
la informàtica

La idea de crear un llenguatge estàndard de marcat de text va ser exposada per William W. Tunnicliffe en 1967. La major novetat consistia en separar presentació i estructura del
text
Però és a Charles Goldfarb, d'IBM a qui se'l considera el pare de la idea. Va participar en la creació del llenguatge GML, i posteriorment va dirigir el comitè que va elaborar el estàndard SGML

GML (Generalized Markup Language)ja independitza el document del dispositu on es mostrarà, fent servir marques genèriques. A 1986 GML pasa a mans d'ISO i el converteix a SGML ( Standard Generalized Markup Language )

SGML és un meta-llenguatge, és a dir, un llenguatge per a la definició de llenguatges de marques. Tots els llenguatges de marques actuals descendeixen d'ell

En general es considera que la idea va sorgir de manera independent diverses vegades durant els anys 70, però que no es va materialitzar el seu ús fins als 80

A 1991, la situació va canviar dràsticament quan Tim Berners-Lee, l'inventor de la web, va utilitzar la sintaxi SGML per crear HTML

L'extraordinària senzillesa de l'HTML, juntament amb l'ocupació d'URLs i la distribució lliure dels primers navegadors, estan en l'origen de l'èxit de la World Wide Web

L'HTML és avui dia el tipus de document més emprat en el món. El motiu del seu èxit és també el seu principal handicap: la seva extrema simplicitat en declaració i interpretació, impedeix restringir la generació de documents mal formats

A més, es van començar a barrejar presentació i contingut, de manera que va haver de crear-se CSS com a solució

XML ( eXtensible Markup Language) apareix per solucionar els problemes d'HTML  Es tracta d'un meta-llenguatge que permet crear etiquetes adaptades a les necessitats
L'estàndard defineix com poden ser aquestes etiquetes i què es pot fer amb elles i és especialment estricte en el que està permès i el que no, tot document ha de complir dues condicions: ser vàlid i estar ben format
El XML va ser desenvolupat pel World Wide Web Consortium, tenint com a objectiu principal simplificar el SGML per adaptar-lo als documents a internet

XML no sols s'utilitza a internet sinò que també serveix com a estàndard d'intercanvi d'informació estructurada entre diferents plataformes, com per exemple bases de dades, editors de text, fulls de càlcul etc.

Amb XML es van solucionar altres vells problemes, com els sorgits de la internacionalització, i la impossibilitat de validar L'encert fonamental d'aquest llenguatge en què assoleix un
equilibri entre simplicitat i flexibilitat

XHTML, és una redefinició de l'HTML en clau XML (consulteu les diferències entre HTML i XHTML segons W3C)

En la següent imatge podem veure la relació entre els diferents llenguatges de marques

HTML (Hyper Text Markup Language) apareix a principis dels 90. A 1991 es publica el primer document formal amb el nom de "HTML tags"

A continuació podem veure un quadre resum de les diferents versions de HTML i la seva aparició

Versió	Any
HTML	1991
HTML 2.0	1995
HTML 3.2	1997
HTML 4.01	1999
XHTML	2000
HTML5	2014